Quasi dos anys sense entrar al bloc! Sembla increïble, però és així. I és que la vida en porta amb tanta rapidesa que no trobe temps per alenar. En aquest temps d'absència m'he dedicat fonamentalment a treballar, a portar la gestió de l'escola on treballe i a no abandonar algunes coses bàsiques per a mi: el temps per als meus, les cridades als amics i a les amigues, les lectures, cada vegada més professionals i menys relaxants i poc més. Pràcticament no he escrit res, llevant de textos pedagògics, però sí que he publicat un nou conte "Pessics per tota la setmana". També n'he arrodonit d'altres que esperen veure la llum en algun moment, tot i que tampoc em queda temps per airejar-los però tot vindrà. De moment, i si més no, em proposaré donar-li una mica de vida a aquest parc, ben segur que la bellaombra em va impregnant de la seua saviesa i els pessics em fan trobar temps per tornar al món de les paraules escrites per gaudir.

LA INFORMÀTICA NO ESTÀ JA ESCOLARITZADA ?

Pense que cal “treure el suc” de cada situació que se’ns planteja a la vida i, com no, també a l’escola.
El “copiar i pegar” necessita d’una coherència per relacions paràgrafs, d’una adequació del text al tema estudiat i d’una tria adient entre molta lletra escrita i això es pot ensenyar, es pot aprendre i es pot, per suposat, avaluar.
El que no deuríem fer és queixar-nos perquè en els treball extrets d’Internet no podem avaluar, per exemple, l’ortografia. És evident, haurem de trobar altres treballs on poguem valorar-la: textos creatius, dictats...
Estic d’acord amb Javier Melero en que gran part del professorat té encara la cuirassa posada en contra de les noves tecnologies i no les deixen entrar a les aules. Al meu parer, això no és permissible: tenim una responsabilitat com a ensenyants que ens ha de portar a acurtar distàncies a tots els nivells amb el nostre alumnat tinguen l’edat que tinguen, i és evident que ells i elles són fills i filles de la imatge, del canvi, de les noves tecnologies... i això ho haurem de tenir molt en compte si desitgem fer bé el nostre treball.
Ah! I crec que la informàtica ja està escolaritzada, ara bé, ens hauríem de preguntar com està escolaritzada.

Un repte més per als ensenyants

He llegit, com no, l’article de Koskimaa “ El repte de cibertext: ensenyar literatura en el món digital” i m’ha semblat força interessant per seguir endinsant-nos en aquest món que, a poc a poc, anem descobrint.
L’autor ens centra, en primer lloc, en el canvi significatiu que s’està produint en la literatura des del naixement dels mitjans electrònics i per això ens posa l’exemple de Finlàndia: Es publiquen, en paper, molts més títols però les tirades disminueixen, a més, l’alumnat amb dificultats de lectura augmenten i també ho fa el percentatge que no llegeix gens de literatura. (I passa en un país amb molt bons resultats en l’informe Pisa!). Koskimaa creu que hem de realitzar un estudi de tot allò que va canviant en la nostra vida quotidiana pel nou paper de les tecnologies de la informació i de la comunicació, com eixos canvis estan reflectits en la literatura i les conseqüències que això ens portarà. D’aquesta manera, a més de mantenir l’especificitat dels estudis de literatura, aquests aportaran un nou enfocament als estudis culturals.

Després ens obri un ventall de possibilitats pedagògiques:
El joc d’Ivanhoe, on a cada estudiant se li assigna un personatge històric que ha d’estudiar per poder, més tard, suplir la seua personalitat i defensar els seus punts de vista mitjançant un diàleg raonat.
L’aplicació de diversos mètodes de visualització d’estructures literàries a la pantalla de l’ordinador.
Fer ús de les vies establertes per a la discussió literària en el món en línia:
Àrees de dicussió literària centrades en autors o textos particulars.
Les revistes literàries en forma de web.
Blocs literaris, on l’alumnat pot, fins i tot, establir comunicació amb els mateixos autors o especialistes en certs temes. Encara que és un cas de comunicació asíncrona, de tant en tant s’acosta a la comunicació en temps real.

Els diferents significats de la literatura digital també són descrits però incideix sobre tot en els cibertextos que són obres literàries que utilitzen els mitjans digitals en xarxa: hipertexots, textos cinètics, textos generats... és evident, i n’estic d’acord amb l’autor, que estem davant d’un concepte molt més obert de la literatura on la participació activa del lector/a pren un valor especial que implica no sols a la comprensió del text sinó també a la creació del mateix, tot i que ens haurem d’anar preparant per fer-ho.

L’article acaba informant-nos sobre com s’aborda aquests nous aprenentatges des de la Universitat finesa, i jo em pregunte: Què s’està fent al nostre Estat i al nostre País oficialment? Tem la resposta. També desdramatitza, una vegada més, aquesta remodelació del món literari i ens encoratja a ser coneixedors/es de les noves qualitats literàries. Oi que tenim molta sort perquè ens ha tocat viure de prop aquesta connexió entre la literatura i la tecnologia? Doncs, gaudim-la!

CAP A UNA MIRADA CREATIVA DE LA LITERATURA

La conferència de Laura Borràs "Llegir en l'era digital" m'ha semblat força interessant.

El desplegament de la xerrada va començar amb l'afirmació "ens interessen més els textos que els suports, però els suports haurem de conèixer-los". Després va apuntar alguns indicadors de com s'ha passat de la lectura en paper a la digital, va parlar de la revolució informacional que han fet les TIC, del paper del lector i dels tests de lectura de Borges i Nabokov per arribar a la textualitat digital i a les seues complexitats. Finalment ens va donar un missatge clar: "Cal desdramatitzar i tenir una mirada creativa i experimental cap a la literatura digital que no és una amenaça sinò una PORTA D'ENTRADA AL FASCINANT MÓN DE LES RELACIONS I DEL CONEIXEMENT".

Realment les persones que no som neonats en el món digital, com apuntava Gianpiero Pelegi, ens sentim perduts davant la literatura digital. I és ben cert, com opina Koskimaa, que hem acceptat de millor grat el procés digitalitzat de creació d'un llibre: emprem els ordinadors per escriure, ens sembla una eina molt valuosa per refer els nostres textos, per enviar-nos-els, per jugar amb formats diferents... però ens resulta ben extrany allò de llegir textos llargs a la pantalla, preferim imprimir i llegir. Ara haurem de pegar un altre pas endavant i endinsar-nos en la literatura digital que ens obrirà, sens dubte, nous camins.

Un dissabte de novembre a Alzira

Hui, i sense pensar-ho, he obert el meu primer bloc. Ho he fet al curset que estic realitzant a Alzira i després d'haver escoltat a Laura Borras, una dona de la Universitat Oberta de Catalunya que sap moltíssim de literatura digital i, a més, és una bona comunicadora. La seua ponència ha estat molt interessant i ens ha fet veure que estem fent història: la literatura digital no és més que un altre pas en el devenir de la literatura.