Un repte més per als ensenyants

He llegit, com no, l’article de Koskimaa “ El repte de cibertext: ensenyar literatura en el món digital” i m’ha semblat força interessant per seguir endinsant-nos en aquest món que, a poc a poc, anem descobrint.
L’autor ens centra, en primer lloc, en el canvi significatiu que s’està produint en la literatura des del naixement dels mitjans electrònics i per això ens posa l’exemple de Finlàndia: Es publiquen, en paper, molts més títols però les tirades disminueixen, a més, l’alumnat amb dificultats de lectura augmenten i també ho fa el percentatge que no llegeix gens de literatura. (I passa en un país amb molt bons resultats en l’informe Pisa!). Koskimaa creu que hem de realitzar un estudi de tot allò que va canviant en la nostra vida quotidiana pel nou paper de les tecnologies de la informació i de la comunicació, com eixos canvis estan reflectits en la literatura i les conseqüències que això ens portarà. D’aquesta manera, a més de mantenir l’especificitat dels estudis de literatura, aquests aportaran un nou enfocament als estudis culturals.

Després ens obri un ventall de possibilitats pedagògiques:
El joc d’Ivanhoe, on a cada estudiant se li assigna un personatge històric que ha d’estudiar per poder, més tard, suplir la seua personalitat i defensar els seus punts de vista mitjançant un diàleg raonat.
L’aplicació de diversos mètodes de visualització d’estructures literàries a la pantalla de l’ordinador.
Fer ús de les vies establertes per a la discussió literària en el món en línia:
Àrees de dicussió literària centrades en autors o textos particulars.
Les revistes literàries en forma de web.
Blocs literaris, on l’alumnat pot, fins i tot, establir comunicació amb els mateixos autors o especialistes en certs temes. Encara que és un cas de comunicació asíncrona, de tant en tant s’acosta a la comunicació en temps real.

Els diferents significats de la literatura digital també són descrits però incideix sobre tot en els cibertextos que són obres literàries que utilitzen els mitjans digitals en xarxa: hipertexots, textos cinètics, textos generats... és evident, i n’estic d’acord amb l’autor, que estem davant d’un concepte molt més obert de la literatura on la participació activa del lector/a pren un valor especial que implica no sols a la comprensió del text sinó també a la creació del mateix, tot i que ens haurem d’anar preparant per fer-ho.

L’article acaba informant-nos sobre com s’aborda aquests nous aprenentatges des de la Universitat finesa, i jo em pregunte: Què s’està fent al nostre Estat i al nostre País oficialment? Tem la resposta. També desdramatitza, una vegada més, aquesta remodelació del món literari i ens encoratja a ser coneixedors/es de les noves qualitats literàries. Oi que tenim molta sort perquè ens ha tocat viure de prop aquesta connexió entre la literatura i la tecnologia? Doncs, gaudim-la!